El gran mestre de la "Palatilla"

En José i el Colacao

Es mereixia un lloc al bloc, aquest mite del video freak. No sé si vau tenir l'ocasió de veure'l fa temps quan va fer-se famós. Es tracta d'un tal José Tojeiro, un home que va sortir en un programa de TVE com a víctima d'un frau. Es veu que tenia dues dones que li feien companyia a canvi de diners (prestitutas, segons l'afectat) i que aprofitaven el fet de ser dues per poder-lo distreure mentres li buidaven la casa, potser us costarà entendre el que diu a la primera, però a còpia d'escoltar-lo anireu decobrint les perles amb les que ens obsequía. Sobretot quan comenta la tècnica que utilitzaven per tal de sedar-lo...

El cançoner NISQ (II)

El NISQ petit quan balla,
balla, balla, balla
el NISQ petit quan balla,
balla amb el dit
amb el dit, dit, dit
ara balla el NISQ petit

el NISQ petit quan balla,
balla, balla, balla
el NISQ petit quan balla,
balla amb la mà
amb la mà, mà, mà
amb el dit dit dit
ara balla el NISQ petit

el NISQ petit quan balla,
balla, balla, balla
el NISQ petit quan balla,
balla amb el còccix
amb el còccix, còccix, còccix
amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit, dit
ara balla el NISQ petit

5 anys de l'adéu de Negu Gorriak

Jo hi era!!!

Que en ven el Borratxín?

De Pochville a Pochilingrad II

Hola a tots.

Sóc el Pol i he esborrat el post anterior que aquí hi havia. Me'n faig responsable per una raó molt senzilla: sentit comú i responsabilitat. No podem publicar en un bloc a internet, sense saber qui ho llegeix, les misèries internes d'uns i les estratègies que tenim per salvar el poble, i menys encara quan amb pals i fletxes volem derrotar l'imperi, ja que si ni tan sols tenim l'oportunitat de fer-los emboscades, què hi venim a compondre doncs?

La idea del post anterior la comparteixo al 100%. Tot i així, no val badar, els problems s'han d'afrontar amb seriositat, i esbombant-los als 4 vents encara els engreixem.

Espero que entengueu la meva acció, no és res personal, més que res, perquè amb el Chusepe ja fa dies que tenim aquest tema de conversa.

Salut!

El no saber perdre i la incontinència verbal

Al final, tothom acaba tenint el que es mereix. Que n'aprenguin!!!!!

Sant Quintí diu... STOP DÈFICIT FISCAL

Tal com deia el Pol, la nostra estratègia ha d'anar dirigida a fer plorar els andalusos. Que s'adonin que la injustícia social és una de les conseqüències perverses que té l'espoli fiscal a què ens condemna l'estat espanyol. Per tant, ens hem de proposar la tasca de trobar fotos de personatges quintinencs que, tal com suggereixen les imatge enviades abans, viuen en una situació de fragilitat social que és pròxima a nivells dels Balcans orientals.

Aprofito l'avinentesa per convidar-vos a tots a visitar el meu blog "cròniques des de la presó".

La Bòsnia, el Mateo i la Llucieta jugant a bitlles ...

Aparteu les criatures

La premsa dependent

Sembla mentida, però avui en dia, els mitjans de comunicació ténen un gran poder a l'hora de donar ressò als esdeveniments més destacats, moltes vegades hi ha la percepció que si una cosa no surt a la tele, no ha passat, o bé que es tracta d'un esdeveniment de segona, és així de cruel. Personalment, exposo un fet que crec que és prou evident, la manca de cobertura que es dona a determinats actes i la voluntat d'esmorteïr-ne el ressò i deixo una pregunta a l'aire, en l'hipotètic cas que s'hagués fet una manifestació a favor de l'estatut Mas-Zapatero, no se n'hagués fet un seguiment ampli, amb retransmissions en directe i un ampli desplegament de mitjans?

NISQ, os vais a enterar!

La que faria creure a l'exèrcit català

El cançoner NISQ

Mireu alla dalt la muntanya què hi ha
és un nano nisq que amb la motxilla va
va amb mocasins, i doncs què us penseu,
duu una cuba al darrere i un tupé al davant.

A la memòria d'en Cony

En Cony és el nostre fill i amic. El vam crear l'1 de gener de 2006, el vam forjar a la farga de Cal Pauet Pere després d'haver-ne robat el cos a una carretera secundària, propietat de la diputació de Tarragona. Li vam donar la vida, li vam donar cervesa, cervesa Franziskaner, (la criatura és un 'pijo' eh!) li vam fer un barret ... (em costa parlar sense sanglotar, m'emociono) ... el vam treure a passejar, el vam fer seure amb nosaltres i li vam donar botifarra (en sentit literal, malpensades). Ningú li va donar pel cul (a vosaltres, curres que ens llegiu, si que us hi donarem). No tenia cul, tampoc cony, es deia Cony i era un con. Un minut de silenci per en Cony ... li vam donar la vida i el vam abandonar, i això que aquell nen repel·lent se l'hagués quedat i li diria 'Bobby'. Ara tindria una llar. Pobre Cony. Vam enfotre'ns d'ell, el vam segrestar i el vam abandonar a la carretera. En vam fer un vídeo. Ell mai no ho faria. Què devia dir el Mosso d'Esquadra que el va aplegar? Veient el seu rostre, l'agent es devia pensar que era en Chucky, el ninot diabòlic, i potser tenia raó i ara en Cony, el con diabòlic cerveser, ens busca per pelar-nos. Cony, Cony, no ataquis els NISQ, som la teva família, i si et vam abandonar era perquè crèiem que algú amb més possibilitats t'acolliria. No podem oblidar en Cony, un minut de silenci per ell ... NISQ!

Posta de sol a Vilanova

Una posta de sol és un fet que s'esdevé cada dia i es pot presenciar a qualsevol lloc del món, tot i així, mai en presenciarem dues d'iguals. Moltes vegades, ens atavalem entre cotxes i gratacels i no som conscients del que passa sobre els nostres caps, podem viure sense ni tant sols parar-hi atenció, és cert, però el simple acte d'aixecar el cap i restar en la distància, com a observadors de la immensitat que ens ofereix el cel, farà sentir-nos privilegiats i adonar-nos que, moltes vegades, una cosa tant senzilla com una posta de sol, pot omplir-nos i generar-nos igual o més satisfacció que el més preuat dels béns materials.

Els NISQ se'n van a Clivelleres

Resumint podríem dir que els NISQ hem pujat a Clivelleres. Fins aquí la cosa queda clara. Tot i així, i malgrat el cony de vent que fotia, hem arribat al cim no sense abans fer el préssec amb la neu que quedava. Per acabar, us he penjat les fotos dels dos pixaners, els quals volen romandre en l'anonimat (tot i així, per la roba sabreu qui són). NISQ!